Pagina principala
|
Vos in vedrina![]() I sett fradej Cervi, el Gelind, (nassuu in del 1901); l'Antenor (1906); l'Aldo (1909); el Ferdinand (1911); l'Agostin (1916); l'Ovidi (1918); l'Ettore (1921), a eran i fioeu de l'Alcide Cervi e de la Genoeffa Cocconi. I sett fradej a faseven part d'ona fameja de contadin che gh'aveven di fort ideaj antifassist; donca, anca lor a eren omen dotaa de fort ideaj democratigh e hann faa part de la Resistenza partigiana ma a hinn staa impresonaa e fusilaa da i fassist el 28 dicember 1943 in de la cittaa de Règg. La soeu stòria a l'è stada contada anca dal soeu pader, l'Alcide Cervi. L'Agostin, pader de l'Alcide e vun di coo de la rivòlta contra i tass sora el masnaa in del 1869, a l'è staa arestaa e menaa in preson per ses mes. In del menter, el toeu in miee la Virginia e i duu gh'avran trii fioeu: el Peder, l'Emili e l'Alcide. On alter fioeu, l'Ettore, a l'è staa adottaa. L'Alcide el toeu in miee la Genoeffa Cocconi, in del 1899, e del sò matrimoni a nassen, in vint agn, noeuv fioeu, sett bagai e duu tosann: el Gelind, l'Antenor, la Diomira, l'Aldo, el Ferdinand, la Rina, l'Agostin, l'Ovidi e l'Ettor. In del 1920, l'Alcide el lassa la cà del pader per andà a viv cont la sò fameja in on lòtt de teren a Ôlem de Gattatich. Cinch agn despoeu, la fameja Cervi la cambia cà ancamò e la và a viv in on lott de teren in zona Quartieri in del comun de Campésen inde la tegnuda ciamada "Valle Re", che a l'era de la resgiôra Levi-Sottocasa. La fameja la fa ancamò San Martin in del 1934 inquand gh'ha ciappà in ficc on fondi a Câmp Ròs, in del comun de Gattatich: cont quell'ultem San Martin chì la fameja l'ha mïoraa i sò condizion perchè da vess di bosin a hinn deventaa di fittavol. (Innanz) Te 'l savevet che ...El Lanzin de Cort (anca Lanzin Curt, 1460 - Milan 2 fevrer 1512) a l'è stad un scritor e poeta lombard del temp del Renassiment lombard, regordad per i so sonet in milanes. L'è nassud intorna al 1460 in del Ducad de Milan sforzesch e l'ha studiad a Pavia cont el maester Giorgio Merula. Del 1481 a l'è un contrascriptor, pagad cont un salari de ses fiorin al mes, se pensa che 'l fuss un cobista de concet che 'l faseva i traduzzion di test classegh sota el controll del Merula midem. Del 1488 a l'è insegnant a Pavia e letor de metafisega. Anca senza mai rivà a l'ecellenza, el gh'ha havud comunque di roeul de importanza in la ministrazzion milanesa, anca sota i frances che haveven ciapad temporaneament el Ducad, che gh'haveva consiliad de trovà un acord con la popolazzion e de stà minga a mortifegàlla. L'è stad del 1503 in la comission per scernì i porte del Dom de Milan e del 1505 l'è stad el representant milanes a l'orazzion per el Luis XII. (Va inanz) In di olter lengovI des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian Alter lengov minoritari e piscinine: Bass sasson, Nāhuatl, Forlan, Cors, Tibetan, Abcas, Picard, Odmort, Komi, Casciob Un proverbi a cas
"Chi volta el cul a Milan, volta el cul al pan" |
Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po. I nost Cinch Pilaster inn:
Una vos de scriverCossa se po fà?
|
